1.Com vau crear el nom del grup de música?

Resulta que Mc Avy, el bateria del grup (que és l’únic que conserva família fora de Califòrnia), té una tia-huela a un poble de La Vall d’Albaida a qui de malnom li diuen «la tia Bacora». Sempre ens ha fet gràcia eixe nom i vam decidir posar-li al grup «Bacora» en honor a la tia-huela de Mc Avy.

2. Com us vau coneixer?

Fendwich i Troll anaven junts a l’escola. Després vàren conèixer a Doc, que treballava en un bar on soliem anar. Vam començar a fer cançonetes en plan acústic per matar el temps i un dia, anant a pillar, van conéixer a Mc Avy que estava a un parc tocant els bongos. Vàrem començar a eixir de festa junts i prompte ens va unir la passió per la música i per les substancies en general. Keta era camell i amic del primer baixista (Dave Fatty) que solia vindre al local quan estàvem assajant. Quan Dave va morir Keta es va oferir a tocar amb nosaltres, ja que ja havia tocat el baix amb un grupet que es deia «The Sgraciet».
El nostre «pipa» va començar venint als concerts per a muntar i assistir-nos a l’escenari ja que eixa era la forma de pagar els deutes enormes que, després de molts anys, tenia amb Keta.
Finalment, l’equip tècnic de llums i so, Usnavio i Leoncia, són una parella d’immigrants mexicans que vàren saltar la frontera de Tijuana i vàren estar una temporada quedant-se al local a viure ja que al principi no tenien casa ni treball. Al passar tantes hores al local vàren aprendre a fer funcionar i a muntar l’equip de so, cosa que al final va desembocar en que ens acompanyaven als concerts per fer-ho ells.

3. Va ser dificil començar a crear les vostres cançons?

No. Vam llogar el sótano d’una sauna gay del barri de Torren Hill a San Diego. Es deia «Sauna Paradise». Allí teniem els instruments i anàvem allí en el nostre temps lliure, no només a tocar, sinó que pràcticament feiem vida allí. Les cançons pràcticament eixien soles perquè només pensàvem que en gaudir del temps i del bon ambient del lloc.

4. Podrieu explicar com i on va ser el vostre primer concert?

Va ser l’any 1998. Va ser precísament a aquella sauna, però va ser a la part de darrere. A un carreró sense eixida que donava a la bugaderia de la sauna. Erem molt joves i ens feia molta il.lusió fer un concert, però no hi havia llocs on poder tocar sense que et cobraren per fer-ho, així que vàrem decidir traure els instruments al carrer, punxar la llum del contador de la sauna i fer allí mateix el concert. Vam fer uns cartells a ma on ho anunciavem com el «Fuck Clinton Fest» i els vam penjar pels bars, tendes i parcs on solia anar la gent del nostre ambient. Va vindre molta gent que coneixiem però també gent que va vindre per curiositat. Va tocar també un grup d’unes col·legues que es deia «The Peechees».

5. Podrieu presentar el vostre grup?

Bacora som 5 rebentats que fem punk.

6. Com us definirieu?

Punk californià de les Comarques Centrals.

7. A on ha estat el vostre millor concert? o a on us ha fet més il·lusió poder tocar?

Ens fa molta il·lusió quan eixim del nostre país per a tocar perquè a banda del concert també disfrutes del viatge. Solem anar molt a Europa, al País Valencià, ja que el bateria manté allí contactes de familiars i amistats i, entre ells, tenim al nostre encarregat del management a terres del mediterrani. Ens agrada tocar per allí, ens sentim com a casa.

8. Com veus el futur d’aquest tipus musical?

Ni idea. No ens importa. Nosaltres seguirem fent punk fins que ens cansem.